Pels' árbres que la voltan, bulliciosa
ne juga l' aura dolsa y carinyosa
sa finestra besant.
Adintre niu ha fet la tortoleta
que perdut sòn marit, trista y soleta
morirne sap d' amor;
Y ab sas álas abriga acongoixada,
á sos tendres fillols que en la ramada
contará sòn dolor.
Vina, y allí en tos brassos, ma ventura
igualará, ma vida, la ternura
que sènt per tu mon pit;
Y allí, sentats sobre l' herbeta fina,
ab dolsa veu jo t' cantaré, ma nina,
un cant adolorit:
Pus en fóra insultar la desventura,
cantar trovas d' amor y de dolsura
barrejadas ab plor;
Y la tórtola plora dolorida,
de son enamorat ay! la ferida
que feu lo cassador.
Cuant dols es lo soroll de l' aigua cristallina
que fuig serpentejant de perlas dins sòn llit;
Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/239
Aquesta pàgina ha estat revisada.