Sonan las grallas airosa cerdana:
pren cada nina a un pastor per company:
y flors boscanas
y herbetas blanas
xáfan corrén ab delícia y afany.
En lo cel blau casta Lluna culmina;
bányan la terra sòs raigs de brillants;
sa llum divina
de plé il-lumina
de las ninetas los púdichs semblants.
Las dels ulls negres, pastora galana,
sola y sentada en la soca de un om,
al olvit dòna la alegre cerdana
de FLORS boscanas teixint un bell POM.
Jóve pastor, que per ella suspira,
entre el boscatje joyós apareix:
alsa sòs ulls la nineta , l' ovira
y viva grana sas galtas tenyeix.
Son front diví acaricia
lo ventijol
y alegra la planicia
lo rossinyol.
En lo cel blau casta Lluna culitiina;
banyan la terra sòs raigs de brillants;
sa llum divina
de plé il-lumina
Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/234
Aquesta pàgina ha estat revisada.
II.
