Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/23

Aquesta pàgina ha estat revisada.

mès no eix amor que á l' ánima arrebata,
mès no eix amor que ls' cors sensibles mata,
sino l' amor que als ángels te l' Senyor.



Era l' amor de pare
dulsura no igualada,
que més al cor agrada
que 'l sol als aucellets.

Més que á la flor las gotas
que la rosada envia,
tant, com al que s' moria
lo bálsam salvador.

Que estel de pau filleta,
te porte á eix mòn de pena
per fér brillar serena
de qui t' estim la nit.

Que guie en la borrasca
ta nau ab ma segura;
lo cel de ta ventura
no entele un núvol may.

Y que cuant l' hora sone
de mort per lo tèu pare,
ampares á ta mare
y 'l plores ab lo cor.

Que 'l fill que al pare plora,
consol trovará un dia