Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/229

Aquesta pàgina ha estat revisada.
TRIBUT.


¡TA MARE ES MORTA!!
Al meu estimat amich Anton Kies de Muñoz.

I.

¡Qué de trist que está mon cor!
¡Qué cruel melancolia
Ha dissipat ma alegria
Deixanme llanto y dolor!

¡A quina lley tan cruel
Los humans subjectes som!
Per gosar un poch del mon
Mil moments apurem fel.

Un jorn disfrutí ventura ,
Mos cants plaher respiraren,
Mès ¡ay! molt prest cambiaren
Y vuy son cants de tristura.

¿Qui ha sigut tan inhumá
Quem ha causat tal mudansa?
¿Perquè cual ferit de llansa
Sento mon cor palpitá?