Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/222

Aquesta pàgina ha estat revisada.

que des del bressolet jo ja t' guaytaba,
y la mare, fet gran, me encomanaba
quet' pregás per la sort de aquesta gleba;
ja que la ma de Deu es tota teva,
extenla sóbrels trens
que ab gelosa porfía
en ponts y terraplens
per Reyna te saludan de la via.
Guarda, Mare, sa clau
ja que du á ton palau,
en brassos de una nova maravella,
los tributs de Aragó y de Castella.

Lluís G. de Pons y de Fuster.





AL ARMONIOS ROSSINYOL.


Ensenyam' lo tèu cantar,
aucèll de las plòmas d'or; [1]
que, com tu, vull espressar
lo que sent aqueix mèu cor,
á qui tant me fa penar.

¿Que li dius á ta amorosa



  1. Aucellet d'or, li diu lo Gayter del Llobregat al rossinyol, alludint sens dubte al brillant color pardo, que adorna la major part de sas plomas.