y mon riu, y la montanya
que l' castell ostenta ufá,
y l' meu bosch y ma cabanya
tal cantar repetirá.
Corre, corre pressurosa
entre herbetas al torrent,
ondulant ton cos graciosa
al suau bufa del vent.
Que ell enamorat t' espera,
dolsa queixa murmurant,
y qui espera desespera
si no l' van aconsolant.
Dèu te guard fonteta hermosa,
la fonteta del remey,
jo t' estim' la mervellosa
mès que estim' sòn cetro un rey.
Vernet.
Al peu de una montanya, que en diuhen Canigó,
Vernet, floreta hermosa nascuda en mitg de espinas,
com núvia engalanada, sas formas peregrinas
ostenta tot mirant sos plátanos gegants.
Desplega sòn mantell, en mitg de immensas rocas,
sembrat de fina herbeta, d' horténsias y de rosas,
que l' aire embalsamaban, de sòn alé orgullosas,
mesclantne eixos perfums als purs dels tarongers.
