Aquesta pàgina ha estat revisada.
mentida tot, mentida !...
engany y mès engany!...
que un jorn ay! la ventura
perfum de las hermosas,
fard com fan las rosas,
s' esfullan poch á poch;
quedantne per memòria
de aquella flor sensible,
sols calavera horrible
a dintre un llansol blanch,
y tota la esperansa
de juventut passada,
veuréula evaporada
devant la eternitat.
Sols trobareu goig cert en eixa vida,
á l' hombra del sant arbre de la fé...
Amor!.... en Dèu tan sòls y en la familia,
llas que inmortal la societat manté.
VI.
Dèu te guard fonteta hermosa.
Dèu te guard fonteta hermosa.
Ja la terra l' adrés deixat habia
regalo de l' estiu, de flors brodat,
y l' Sol, dèbil sòn raitg, pel' cel corria
Despertabas' inquieta la llaguna,
