Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/202

Aquesta pàgina ha estat revisada.

també com á bona filla
sa exemple vull seguir jo
y tal volta cuant sia morta
hi aura algun ser bondadós
que al fossá vinguia algun dia
á oferirme hermosas flors.

¿Perqué tocan las campanas
ab veu tan trista y pausada?
¿perqué la gent apinyada
entrar á la iglesia vòl ?
¿Qué significa aquell túmul
que negre s' alsa al mitj de ella?
¡ay! ha mort una donzella
y la vila vesteix dol.

Ab professo hermosas noyas,
son còs al fossá acompanyan
y ab tristas llagrimas banyan
la pedra ab que la han tapat.
Las ninas se despedeixan
repetinli: «En pau reposa,»
y gravada en blanca llosa
eixa inscripció li han posat: