Aquesta pàgina ha estat revisada.
¿Qué' n he de fer de la vida
si el goig de viure ha acabat?
qué' n feré de la esperansa
si amor no puch esperá?
Castells d' or, somnis de gloria,
el sol per mi s' ha apagat,
la nit al mon ha cobert
y la llum no tornará.
Mes encara esper la mort
y la mort arribará...
santa esperansa, esperansa,
tot, menos tú, s' en ha anat.
Cuand la mort m'entel ets uys
fes que ningú' m vulga mal,
y si' s posible un amich
que no' m deix fins que baday..
Venen dias, venen dias
y tots com venen s' en van,
un' hora derrera d' altre
passa la vida volant.
Miquel V. Amer.
LA GELOSÍA.
Nineta ¡oh la nina!
d'hermosa mirada
que per la enramada
del roig Llobregat,
