Aquesta pàgina ha estat revisada.
guardau l' historia passada;
guardaula de maldiciòns.
Si algú, al escoltarla, sonriu,
y el cap no baixa inclinat...
deixaulo... está acostumat
als ferros en que s' enriu.
Esperau vinga la nit...
lo que al sol no puix cantar,
de nit vindreu á plegar...
Allí parlará lo pit.
Vicens Boix.
LA FI DEN CARNESTOLTAS.
SONETO.
SONETO.
¡Deforme nèt de una bacant de Roma,
que, ensinestrat per lo Llibertinatge,
dònas renom á ton antich llinatge
sent mestre en vicis y grotesca broma!
¡ay! passa ta existencia com lo aroma
de un beire de cervesa á qui l' oratge
mata la escuma, que ab furios coratge
ix al saltar lo suro que la doma.
Á tots los plers, ab insensat deliri,
te entregas desinvolt y sens templansa,
