Aquesta pàgina ha estat revisada.
A UN LLOCH FRONDOS.[1]
Jo t' salud' ¡oh soledat!
que ofereixes á mon dol,
y á mon cor tan fatigat,
mès repós y mès consol
que ls' encants d' una ciutat;
Mon esprit sempre a tu vol'
cuant d' aqui visch apartat;
t' aymo com lo rossinyol
que en tas òmbras amagat,
cuant l' hom suspir', cantar sol
ab dòls tò son repós grat.
Vall de Aro; juny de 1846.
- ↑ Aquesta composició fou grabada en la llisa soca de un arbre poll de la hermòsa albareda del molí den Barraquer.
