y de gloria cubert, cenyit de llors la front,
de Luchana al bell peu te aguarda ja Espartero,
dins son cor de lleó sentint lo impuls guerrero,
que a Espanya vol salvar ton esforsat campion,
en mitg de la foscor y de uracans de neu,
la nit mateixa que Dèu
doná un Salvador al mòn [1] .
Filla santa del cel, verge de amor ungida,
pura com la virtut, de Dèu consol sagrat,
colom enviat al mòn com missatger de vida,
tal es, sí, la llibertat.
Viu tan sols de virtuts, com de llors la victoria;
es als pobles esclaus lo que es al jorn lo sol:
cuant los porta al combat, es son pendó de glòria ,
y cuant los dóna pau, son àngel de consol.
Sa missió extén pel mòn, que sa missió es divina.
Cuant lo Verbo 's fèu hom, ella se fèu doctrina.
Vosaltres que teniu los ulls tancats encara,
y ni un saludo sols enviau á son pendó,
de lletras, ciencias y arts bè la adorau en l' ara
convertida per cert allí en revolució!
Odiau la llibertat que anomenau llicencia,
¡y li alsan vostras mans altars'en la cïencia!
¡Miserables rèptils, voltors de Promoteo,
- ↑ Sabut es que la batalla de Luchana tingué lloch en la nit de Nadal.
