Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/184

Y sols la veig fugir, rompent ceptre y corona,
cuant ja lo sabre lluent del dictador soldat
al poble catalá la ciutadela dòna,
mentres de sos caballs es cuadra la ciutat,
mentres crema 'l butxí las lleys en Barcelona,
que un poble tot ho pert, cuant pert la llibertat.

Mes, prompte se la vèu, per il·lustrar la historia,
de Washington armar lo bras ab la victoria,
y del llorer plantat per ell en lo Nou Mòn,
oferirne un esqueix, al ovirar sa gloria,
als nobles dignes fills dels grechs de Marathon.

¡O santa llibertat! Ton noble cor desgarra
en Missolonghi un jorn del turch la cimitarra,
cuant al donar als corps apetitós banquet,
sobre enderrochs fumants, que mostran lo carnatge,
planta, banyat en sanch per son ferós coratge,
lo estandart de Mahomet.

Llavors te vèu lo mòn, imatge fugitiva,
cuberta ab ton mantell los mars atravessar,
sentint de lluny los crits de Grecia ja cautiva,
y ton fatigat front portant á reposar
en lo seno amorós de ta vella Inglaterra,
quet' guarda, sempre pur, com reina de la terra,
fa vuit sigles un altar.

Curt será ton repòs. Espanya ja te espera.
Mina desplega al vent los plechs de ta bandera;