Al eixir la grandiosa llum del dia,
d' armonia
d* armonia á torrents se alsan concerts,
que derraman ab fina veu sonora
á tot hora
á tot hora los pichs dels aucèllets.
Amor exhala l' aigua en la planura
cuant murmura
cuant murmura corrent riuet avall.
Amor publica cuant llur front de plata
lo sol retrata
lo sol retrata l' mar en son cristall.
¡Yo deixar eixos rius, eixas montanyas,
mas cabanyas
mas cabanyas hont regna dolsa pau!
¡No veurer al matí l' hermosa Aurora
que enamora
que enamora cuant surt de son palau!
¡No veus, nineta, eix cel tan trasparent
d' estels poblat?
¡No respiras l' olor d' aquest ambient
embalsamat?
No abandonias, per Deu, cara nineta,
eix camp de flors,
ahont gosarem junts la pau quieta
dels tranquils cors.
Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/180
Aquesta pàgina ha estat revisada.