Aquesta pàgina ha estat revisada.
«al caurer d' Ausias March lo últim accent,
«caigué nostra corona tant hermosa
«sas sendras escampant rabiós lo vent.
«Y llavors, del olvit' la ma traidora
«atréyans' poch á poch á sòn castell,
«Com ab sos ulls, la serp ensisadora,
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
«Mès tart, de Catalunya jo ascoltaba
«lo immens gemech al firmament pujar;
«era l' crit del Gegant, que s' encorvaba
«Ay ! bell record de nostra edat primera
«no tornaràs may mès per mi á lluir!!...
La Violeta' respon: «prega y espera!!...
II.
Era l' mes de las flors; sonaba apenas
sa primer campanada en Montserrat,
estrellantse en las rocas, que morenas
al sentirla llurs testas han alsat.
Sacudint sa mortalla al pla l' envian
en mil esquins, fets onas de cristall,
onas que al arrivar al pla, morian
