Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/173

Aquesta pàgina ha estat revisada.
«Un dia, sobre un fill de gran valia

«tia sacrílega ma de un pare osá,
«la trista vida que en presons corria,

«veneno impur en sòn abril segá.


«Parricida! la sanch del de Viana

«calenta gotejá per sobre meu,
«y al rodar eixas gotas per la plana,

«venjansa! crida al mont sa airada veu.


«Catalunya tremola sas banderas,

«y al cop terrible de sòn bras potent,
«á centenars, estesos per las heras,

«cadávers ovirá lo alt firmament.


«Com del desert la lleona, á qui robaren

«los fills, rabiosa vola en busca d' ells,
«sas llibertats veyent que trepitjaren

«rugint al pla baixa de sos castells.


«Llibertat ó la mort! al vil cridaban;

«los ecos, llibertat! deyan, ó mort!!..
«Per causa noble y santa batallaban....

«La mort!... ronca digué la adversa sort.


«Ay! bell record de nostra edat primera,

«no tornarás may mès per mi á lluir!...
La Violeta respon : «prega y espera!...

Roda l' cap Englantina y torna á dir:


«Moriren ay! los braus; dintre sa llosa,