Aquesta pàgina ha estat revisada.
recordantlas hi sempre sòn trist fat.
Flors venenosas, que en llavòr portara
lo impur alé de ingratitut del vent,
y que l' olvit avaro las guardarà,
Pobre Englantina! al cel sempre n' envia,
com queixa altiva de sòn cor amant,
lo bell record de lo que fou un dia,
«Nada, oh! dolor» singlotejant murmura,
«en mitg del sol hermós dels trovadors,
«y desde nina, al véurer ma hermosura,
«Reyna, per l' Amador de gentilesa,
«reyna y senyora de sos jochs florals ;
«joyell etern, tresor de gran altesa,
«Aspirant lo perfum, enamorada,
«dels llorers de mos héroes catalans,
«als trovadors enviantne una alenada,
«Ay! bell record de nostra edat primera,
«no tornarás may mès per mi á lluir!..
La Violeta respon: « prega y espera!..
