Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/157

Aquesta pàgina ha estat revisada.

no desitjo cenyirme la englatina
desitjo conservar lo crit de guerra
ab nostre hermosa llengua tiberine
d' aquells barons que son estats un dia
la honre y gloria de la patria mia.


A MON AMICH

D. JAUME ISERN I SON FILL CARLOS,

CEGOS DE NAIXEMENT.


Era la nit tan serena
com lo cor de una nineta;
brillaba la lluna plena
divagantne pel' cel blau:
relliscant sos raigs de plata
per l' ona de la ribera,
y la fulla de una mata,
que soleta al aigua cau.

¡Pobre fulla! y la portaba,
rodant, rodant l' aigua clara,