dels nobles catalans la bizarría
Dormin en llurs castells, jo en una penya
cantin ells l' brocat, jo la estamenya.
Serà bronca ma veu ¡ah! no hu ignoro
per recordar tos fets oh patria mia
per recordar las glorias que jo ploro
y dels nostres passats la gran valia
d' aquells que la pujansa del rey moro
humiliaren tan sols en un sol dia
que la lluna morisca n' arrancaren
y á los peus d' Aragó la arrossegaren.
Jo cantaré tots capitans famosos
y els amors també al mitx de las batallas
que no privan sos dardos verinosos
las corassas y ls elms de duras mallas
jo cantaré tos fels tan gloriosos
que sols lograr acabaria cruel dalla
jo cantaré las ninas que le rendiren
y en mansos anyellets los convertiren.
Si m' inspiran ¡oh Verge de la serra
ab un dels raigs de vostre llum divina
vos sabeu que al cantar ma hermosa terra
