Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/147

la pusa que manco els pica.
Y al que vol que uns mentecatos
parlen com l' Apocalipsi,
li dirán lo que Pilatos
«Caballers... quod scripsi, scripsi»
Pero, siñora, es fá tart,
y es hora que la lletuga
del millor modo que es puga
la aném lligant en espart.
Vos estrañaréu tal volta,
si algú este escrit vos enseña,
que una chunta de espardeña
tinga la llengua tan solta;
Mès no esquiveu la paraula
que conté este memorial,
perque en farieu molt mal,
si el tirareu baix la taula.
Que de los rústicos labios
entre algunas necedades
salen á veces verdades
que no las dicen los sabios.
Este mon está perdut
si atra aurora no mos naix,
perquè per dalt y per baix
només reina el gafaût.
Y com tots van buscant coca,
siga tart, ó siga enchorn,
no hiá prou pasta en lo forn
pera tapar tanta boca.
La chent que hui mos goberna
deu asó pendreu en conte,