del trovador, al so de un dòls llaut.
Després, pot ser que entre l' rumor de las armas
sentires juntament cántichs sagrats:
al templari entonar sas salmodías,
pot ser las darrerías,
vas presenciar de aquells frares-soldats.
— Més ¡ay! ta antiga benandansa y gloria
com sombras devant tu, Mur, han passat,
y solitari, aixís com vuida tomba,
mon cántich trist retomba
errátich en ton ambit encantat.
No busqueu, no busqueu més que misteris
y trists recorts en est feréstech lloch;
allí, tétrich mussol sòn cant recita,
més adellá una hermita,
fantastas sombras y algun fatuo foch.
Un pedregal ja sols serás ben prompte,
res quedará de ton tresor passat,
y al véurer ton trist fi y gloria perduda
de ma terra abatuda,
serás espill á llur posteritat.
A Dèu, castell de Mur: guarda ma lira
en la branca penjada de un xipré,
com tu vol dol la catalana llengua,
que de ma patria ab mengua,
sas galas vá perdent, com tu també.
Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/144
Aquesta pàgina ha estat revisada.
