del sigle que t' formá anyorant la falta,
á ta vista se exalta
mon númen y t' saluda respectuós!
¿Ahónt buscaré lo dia en que t' fundaren
si en lo caos del temps perdut está?
¿cóm podrá desxifrar la tua historia,
si sa antiga memoria,
á las tenebras del olvit passá?
¿Tal volta ni ho dirán las atalayas
com tu presents en los turons, comfins
que á la conca de Tremp forman rodona,
florons de una corona
ahont fochs y estels relluen per rubins?
¿M'ho dirás tú, Noguera Pallaresa,
testimoni vivent del vell Pallás;
ó tú, Mon-sech, partit en dos montanyas,
per dar per tas entranyas,
al caduch riu un estretíssim pas?...
Fastos dels Tarradets: de aquell castell,
que l' historia m' diguereu, jo vos conjur.
— ¡La historia del castell!... Contan rondallas
que després de grans batallas
als del Temple l' doná l' senyor de Mur.
Aixó l' avi m' contá. Res més puch dirvos. —
y en va ja més preguntas jo li fiu.
— Res més puch dirvos. — Sempre m' responia,
Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/142
Aquesta pàgina ha estat revisada.
