Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/139

de la patria mia goig;
sentint lo mèu verdader,
tinguerem lo mòn per boig:
que ningú compéndrer pot,
més que l's fills del Ampurdá,
lo que vals, puig ets lo dot
que sas galas brillar fá.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Guant la lluna hermosa y pura
passejantse vá pel' cel,
embolicant sa hermosura
de blanchs núvols ab un vel:

rodejada de estrelletas
que de enveja van plorant,
y que tristas las pobretas
fugen, los espays brodant;

cuant eixa reina s' destria
buscant transparent mirall,
y un raig de la llum envia,
que se atura en ton cristall;

y lliscantne de ell per sobre,
en la riba s' vá á estrellar,
alegrant lo cor del pobre,
que li envia dòls cantar:

digas riu, ¿entre tos arbres,
no vals més que rich palau,
que ab sa plata y or y marbres