llepantlas las mans joyós.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Mès no ploreu, nó, germanas,
de la desgracia al recort,
que si ho foreu en la ditxa ,
y ho sòu també en lo dolor,
lo primer disgust prest passa,
perqué es la porta del mòn.
Pensau sempre que en la vida
se nega un gust ab cent plors,
que las llágrimas són mòltas,
y los gustos són mòlt pochs.
Felís aquell que, si plora,
no es pel's vius sinó pel's morts:
felís aquell que en la vida
no l' abrasan las passions,
y que, trobantse en la terra,
sols de ángels sent lo dolor.
Fill de Cerdanya, ceretá indomable,
fill de las verges selvas que algun dia
repetiren ab ecos de alegria
de la trompa de Otger lo bronch accent,
torna als teus llars, y la ciutat no envejes,
