Axí passá l's primers dias
de aquella separació
lo cabridet, que era enveja
de la neu en la blancor,
y coneixent que l' estiman
las germanas de bon cor,
olvidant al fi á sa mare
prengué per mare á las dos.
Nen li diuhen, y seguintlas,
al cridarlo, á tots los llochs,
á sas caricias contesta
arrimánsel's carinyós.
Si á passeig van, se l' emportan,
y l's diverteix ab sos jochs:
ja un bell collaret li brodan,
y ab éll adornan sòn coll;
ja una corona de fullas
li posan entre l's banyots.
Dels ceps y acassias frondosas
li donan tendres rebrots,
y ab l' aigua fresca l' regalan
de las cristallinas fonts.
Lo cabridet no trepitja
de la montanya l's escolls,
que són sas potetas tendras,
y l'atraparía l' llop.
Si acás plou, ó bè borrasca
anuncian de lluny los trons,
