Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/126

nostra innocencia y candor;
la infancia sonriu alegre
com á sa surtida l' Sol:
mès com á voltas un núvol
sól tapar sòn rostro hermós,
axí los infantils dias
tenen també sos dolors;
mès són las llágrimas nostras
com las gotas que en la flor
derrama ab sa má l' aurora
per sa salut y consol.
Dels tendres ulls són las perlas
que regalam ab amor
á qui no veu la innocencia
dels nostres infantils jochs;
tan puras, tan cristallinas,
que són aigua, mès nó plors.

Venint los anys de la vida
que en lo pit sentim lo cor,
y á la mirada acompanyan
novas, gratas sensacions;
cuant, acabada l' infancia,
la juventut pren sòn vol,
y cels estrellats contempla
y terras plenas de flors;
y l' rosat y blau celeste
sòn tan sols los sèus colors;
cuant de la vida los somnis
comensan ab dòls transport,