ó la áliga valenta á la infelís gallina,
com espantada ne es la capital llatina
al véurer de escarments á aquell nou missatger.
Llavors s'en vá á trobar al terrorós monarca
un home de ideal; pren de Jesús la imatge,
parla á Atila un moment, y proba ab sant coratje
que la barca de Pere es de salut la barca.
Pero lo Etern volgué que l' cos de la Senyora
que tant se deshonrá, fos trepitjat encara;
que la ignomínia al mòn mostrada fòs ben clara:
veniu, nacions, ¡mirau la gran dominadora!
De aquells aixams del Nort parlant los escriptors,
diuhen, y es veritat, que uns á altres se empenyían;
efluvis singulars los vents los transmetian,
per fills de aspres deserts efluvis tentadors.
Cuand rossas véu lo llop damunt de un camp tiradas,
llansa alegres udols per altre repetits,
y axí de bosch en bosch volant de festa l's crits,
animals carnicers acuden a manadas.
Qui sols créu en la carn, que acabe com carnús,
axí com acabá Roma, la bestia immensa,
sens que li baste ja com á final defensa,
tanta es la corrupció, ni l' manto de Jesús.
¡Viva Dèu! humá orgull, ¡quínas llissons tan duras!
Virgili habia dit ab sòn superbo dir:
romá, tu ten present que als pobles déus regir[1],
y may rassa de esclaus sufrí majors torturas.
Gosa, Roma imperial; vestals, proslituívos:
- ↑ Tu, regere imperio populos, romane, memento.
