Cuand per Dèu, ó la patria, algun solemne dia,
un home pót donar la vida honrosament,
lo cor sent per instinct y véu lo enteniment
que l' postrimer respir no es plany sinó alegría.
L' home-ventre dirá que es evident deliri
trobar bella la mort fundada en lo ideal;
tapat sòn esperit ab denso vel carnal,
¿qué sab éll de debers, de gloria ó de martiri?
No tè ni fé ni lley, se riu del patriotisme,
se plau en ensenyar sos pobres ulls de talp;
créu sols en lo que pót êxaminar lo palp,
y de sòn bestiejar ne diu positivisme.
Als qui, lletrats ó incults, per terme de sòn art
veuhen tan solament ignobles apetits,
deixaulos fanguejar, un dia arrepentits
sabrán si es sols la vida un prolongat vil fart.
Mal comprén la viram que está en corrals ficada,
al libre y fort aucell de las regions serenas,
las del ambient més pur, de resplandors més plenas;
volátils de foscor llum volen apagada.
Los hómens prepotents en lletras com en armas,
de amor patrio y diví se senten inflamats;
soldats del pensament, ó del coltell soldats,
són del país escut en sos perills y alarmas.
Cuand vènen enemichs á profanar la terra,
Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/115
Aquesta pàgina ha estat revisada.
IDEALISME Y POSITIVISME.
Aliquis providet.
