Avuy tot es amor. La volta platejada
se banya en llum de sol. La brisa enjogassada
amorosos gemechs murmura per l' herbeta,
estenen los jardins de flors sos richs serralls,
lo amor canta en lo cor de ma gentil nineta
y canta 'l rossinyol en las ombrívols valls.
També era tota amor, ó vida de ma vida,
la hermosa dolsa nit, nit de perfums vestida,
en que de goig embriach, ab l' ánima abrasada,
palpilant á tos peus me arrossegá lo amor,
y, mas mans en tas mans, buscaba ta mirada,
y, mos ulls en tos ulls, buscaba lo tèu cor.
Paraulas me vàs dir que l' ánima inflamaban,
paraulas que com mel tos llabis destil·laban.
Ma vida hauria dat — ¡y á son recort me inflamo! —
per poder recullir fins lo aire que al passar
en sos plechs s' emportá ton deliciós Jo t' amo
que aná, perfum de amor, la brisa á embalsamar.
Ja may ab més pura flama,
que la fé del cor proclama,
á la més garrida dama
ha estimat un paladí,
