Aquesta pàgina ha estat revisada.
allá, entravan tan sols de sa victoria
els que duyen es front de raigs ornat...
— Obriume, Amor, obriume, clama un dia,
y obrí y tancá tòt d'una
una dona diguèntme en llèngò impía:
«Dus á se cara massa fé dejuna.»
La santa llibertat qu' amarme feren
s'entrada á ningú tanca,
vaix esclamá, y tots de mí rigueren.
¿No trovaré en el mòn cap porta franca?
Una en conech: una ahont ab desveri
hi acuden 'es humans,
pues per ningú's tanca 's cementeri,
y en 's uys de sa mort tots som germans.
M. Llorens.
LAS NINAS DEL TER,
RIGODONS PASTORILS CATALANS A COROS,
DEDICATS
A JAUME MOBAGAS,
Ab sutils celatjes
de neu, or y grana,
