Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/106

Aquesta pàgina ha estat revisada.

allá, entravan tan sols de sa victoria
els que duyen es front de raigs ornat...
— Obriume, Amor, obriume, clama un dia,

y obrí y tancá tòt d'una

una dona diguèntme en llèngò impía:
«Dus á se cara massa fé dejuna.»
La santa llibertat qu' amarme feren

s'entrada á ningú tanca,

vaix esclamá, y tots de mí rigueren.
¿No trovaré en el mòn cap porta franca?
Una en conech: una ahont ab desveri

hi acuden 'es humans,

pues per ningú's tanca 's cementeri,
y en 's uys de sa mort tots som germans.

M. Llorens.




LAS NINAS DEL TER,

RIGODONS PASTORILS CATALANS A COROS,
DEDICATS
A JAUME MOBAGAS,

com una débil mostra de amistat que li professa lo autor.


Ab sutils celatjes
de neu, or y grana,