Pàgina:Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1877).djvu/95

L. Sí van Señor, pero allá ahont la millor part de estos señors los enbien, no pendrán á la fé lo que l'Señor D. Pedro preten y voldría.
D. P. Cóm, ahont los envian?
F. A casa de mercaders á Barcelona, ó á Valencia pera que aprenguen de negociar.
D. P. A casa de mercaders! ara no m'maravelle que tan cuidado tingan de guardar les marques com deya lo Sr. Libio; dichvos que no 'm agrada lo que feu.
F. Que no'us agrada l'art del negoci? donchs jo l'aus he oida lloar no ha moltes hores, no sé com ara dieu aixó.
D. P. A mí nóm desagrada l'art, pero no tinch per bé que lo cavaller, ni ciutadá honrat fassen principal professió en ella, y posant com posau vostres fills á criar ab mercaders mostrau esser aqueix vostre proposit, que allí es cert que apendran no de obrir los ulls y les orelles pera conservació y alment de la honra, mas de tancarles, y encara paredarles pera l'profit y alment de la bolsa y aixi s'diu com per refran orelles de mercader que com sabeu estos continuament les tanquen, y tenen per bé deixar atrás la honra per fer avan la roba: no obstant que n'hi ha y jo n'conech molts y tan honrats que no deuhuen res á bons cavallers en coses de honra y gentilesa.
F. Com donchs apendrán de negociar si no's crien en los negocis, y com apendrán de portar un llibre? ja sabeu que en esta terra de tot havem de saber, cavalls de dos selles havem de ser, y ni assí ni en altra part ningú pot viurer ab la opulencia que es menester ab á soles lo propi patrimoni, sino que fos molt sobrat, y assó en poques cases.
D. P. Dich que só de aqueix parer, y que no tinch per mal que los cavallers y ciutadans negocien, mas dich que no n'haveu de fer tan la afainat, que per apendrer de