Pàgina:Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1877).djvu/81

que riévosne ara plagués á Deu que yo en assó no assertás tant que no poca alegria y contentament seria lo meu, ni poch lo llustre que la ciutat ne rebria major del que té: tornant al propósit, vist per lo Compte, que les portes li donaven per los ulls considerant que ab raó fejen, alló, comensá ab dolces paraules de afalagarlos y tornarlos al amor y obediencia sua, dientlos que considerassen que ell era lo quils havia poblats en aquesta tan bona y tan regalada terra ab tans treballs, fatigues y despeses, y que mes que aningú pesava á ell com no l's havia pogut socorrer, asegurantlos que en lo esdevenidor ell los faria tal esmena que clarament coneixerien quant carament los amava. Oides per los ciutadans aquestes y altres molt dolces paraules de la boca del Compte, respongueren que á la veritat la voluntat de ells no era deixarlo de tenir per Señor, ans bé los plahia posarse debaix de son domini y Señoría, mas que puix ell los havia desamparats en tan gran necesitat é infortuni, de tal manera que ells mateixos en ses propies forses é industria, se eren aguts á restaurar dels perills de la universal perdició, que era com que ells mateixos se fosen conquistats, era molt gran raó que lo Compte los poblás en la ciutat ab tota voluntat de ells y donás privilegis y llibertats á son plaer, en la qual petició y demanda lo Compte consentí volentles: y aixi l's doná llisencia que ordenasen com millor los paregués les lleiys y estatuts ab que regissen; los quals ab aquest poder ordenaren los costums que lo señor Fabio tindrá vist, y tals com los escrigueren, tals los confirmá lo Compte; pero foren tan llarchs en lo pendre, que hixqueren de regla y medida, que alguns costums ordenaren que eren contra dret canónich y contra us de bons christians de tal manera, que aprés los agueren de corregir y llimitar y reduir en millor forma.
F. Yo no ú sabré dir com ni perque los vingueren á