Pàgina:Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1877).djvu/40

D. P. Que sia aixi.
F. Aixi es com hu dich.
D. P. Guardau que contan cosa molt estraña y molt difícil de creurer y aixi perillosa pera vostra reputació que les coses de admiració com sabeu vos dehuen constar com diu lo Marqués de Santillana.
F. Dichos que aquesta Iglesia ho te aixi per cert encara per la festivitat de esta Santa Cinta te ordenat particular ofici y escrit en los Breviaris de tot lo Bisbat aont pareix llargament la historia del Miracle.
D. P. E dígala per Mercé.
F. Es llarch negoci, pero yo li mostraré aont está en lo breviari y allí lo podrá llegir á son plaer, puig es un poch lletí y també li voldria contar puig esta menester raons altre misteri de que poch menys sen maravillará que del que es ohit, sap que es Sr. Libio? lo miracle dels Cautius.
L. O estraña cosa també y graciosa de ohir.
D. P. Sápiala yo que molt guste de ohir los miracles que Deu es servit fer per intercesió de los sants.
L. Vos, señor, per no pareixer luterá en res ni per res dieu aixó.
D. P. De tant mala y de tant bestial cosa ni eser ni pareixer diga Sr. Fabio son cuento per mercé.
F. Molts anys ha que los canonges de aquesta Seu tenien dos cautius en la Pastrim, moros, y com en aquell temps lo Forn que dieu de la Canonja estava ves la Casa de la Hospitalería estos cautius pera portar la pá al Palau ahont se acostuma donar la racció als canonges pasaven per mitg de la Seu y de la Claustra y perque veien que la gent de aquest Poble veneraba ab gran devoció la Image de nostra Señora que está en lo altar major, també los cautius prengueren en us de ferli reverencia y aixi poch á poch inspirantlos la Divina gracia prengueren tanta de-