da ans que per guardar lo membre posar en perill de perdrer tot lo cors, per só conforme esta doctrina no fora millor que lo Papa perdera ó no cobrar lo reyne de Nápols que es lo membre aont se te lo foch, que no per volerlo unir á la Iglesia perdrer tot lo cors que es la christiandad.
D. Ρ. Par señor Libio que no teniu vos per bé que la Iglesia tinga Patrimoni.
L. Casi que no hu tinch per bé.
D. P. Perqué?
L. Per mil coses que he lleigides y ohides y encara vistes sobre asó del Patrimoni de la Iglesia que han causat grans escándols en la christiandad, ja pronosticats ab aquella veu que oirem en lo aire lo dia quel Emperador Costantino renunciá la Cadira de Roma á la Iglesia segons ho resitá Sant Vicent Ferrer en un sermó de la Feria sexta apres de Pentecostés parlant dels que malgasten los bens de les Iglesies.
D. P. Digue eixa veu.
L. Lo que escriu Sant Vicent Ferrer es asó: «Quando Constantinus Imperator dedit redditus Ecclesiæ propter Deum, audita fuit ut dicitur á nonnullis, eodem die vox in aerre dicens, hodie in Ecclesia Dei Seminatum est venenum,» y aixis ses mostrat aser veritat en infinites voltes que per voler guardar lo Papa alló y per voler cobrar asó, cada dia ha de tenir en sa má no lo báculo Pastoral pera guardar y guiar les ovelles, mas la espasa y llansa pera degollar y estripar los homens.
D. P. Donchs que totavía estau en que lo Papa no tinga res de patrimoni y com viurá ab la autoritat y magestad que li pertany, voleu que vixca ab la sola espedició de Bules y que per necesitat caiga ab majors inconvenients sia en bon hora tant sant y tant sobrio com vos voleu que sia, que també hu vull yo; pero lo major de
Pàgina:Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1877).djvu/31
Aquesta pàgina ha estat validada.
