Pàgina:Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1877).djvu/28

cas en lo que entench dir erre vagia per no dit ara per llavons en tot me somet á la ordinació y correcció de la Santa Iglesia romana.
D. P. Está molt bé tot y aixi se ha de entendre y acabem de saber perque te la culpa de la guerra lo Papa.
L. Sabeu perque en poques paraules? perque vullgué ell llevar lo regne de Nápols al Rey D. Felip que jure hereditario poseheix, y lo altre forsat es quel defense, que de dret natural es permes á cada hu defensar sa roba.
D. P. Sí pero lo Papa demanava aixó per vía de dret instanho lo Fisch de la Cort sua y lo Rey defensar per vía de fet.
L. Per vía de dret y per via de fet vol ell haver aquell regne y pera millor ferho ses lligat ab lo Rey de Fransa y ab altres Prínceps y Potestats de la Cristiandad y encara si es veritat ab lo gran Turch.
F. Ab lo Turch? no es posible al menys no hu crech yo.
L. Ni yo tampoch hu voldria creurer, mas aixi se diu.
D. P. Ara deixem de aixó que á la veritat no es de creure, mas lo Rey de Fransa no tenia tregua ab lo Rey D. Felip? donchs com dieu que ses lligat ara ab lo Papa contra lo Rey ab qui tenia tregua.
L. Sí tenia, mas pera fer aquesta en compañía del Papa ha volgut rómprela, perque á brega moguda puga ell ajuntantar les Capes que son lo Ducat de Milá, y lo mateix regne de Nápols, perque no pot ell pair que aquestos Estats estiguen en poder de altri.
D. P. O que pestilencia! y quant millor fora que tals estats no foren en lo mon, que no per ells se perda gran part de la cristiandad, com se posa en perill de perdres: be pot dir lo turch que li fan mes be aquestos dos prínceps que la mitat de tot son Imperi, perque si ells no fosen no viuria ell tan reposat ni tan segur en sa casa ni trunfaria