feu aquella demasia al Príncep D. Cárlos son fill en no
donarli lo regiment de Navarra com era de rahó, y de
justicia, y de aquella sement vingué á naixer tota aquella cisaña, y tot lo mal, que apres sucehí: quia dato uno inconvenienti plura sequntur. Y com sabeu: Qui causam damni dat damnum dedisse videtur. Apres ja veheu de quanta importancia fonch lo trencar de la paraula en la presa del Príncep feta en Lleida: mes avant lo traurel del Principat á ell, y als que foren presos ab ell contra constitucions, y privilegis: lo rompre també les capitulacions fetes entrant lo Rei en Cathaluña contra lo promés y jurat: y finalment lo llevarli al Príncep ab tant lletja forma la vida; son coses aquestes molt terribles, espantoses, é insoportables.
F. Si son cert, y mai tal jo havia hoit ni cregut.
L. E aquí Sor. Fabio si en esta terra os donaven á llegir los que son homens honrats sabrieu primerament
com ja us tinch dit millor qui son y entendrieu estes, y altres semblans coses dignes de memoria, que os deleitarien, y aprofitarien per so de asi avant: obriu los ulls, y llegiu tos temps que pugau que no dania á res lo saber lo suces de les coses pasades; ans aprofita molt bé, y fa que los que no les ignoren son casi profetes de les per venir.
D. P. Tot está molt ben dit, y ja en asó no hi ha mes
que saber, ni replicar salvo que voldria tenir un
desengany pera reposarme en creure que lo que es dit per vos Señor en asó va sens passió, ni affecció.
L. Y qué tal per vostre vida?
D. P. Voldria que m' digueseu si vostre pare, ó avi, ó
en fí de vostre llinatje, que en aquella temporada se
trobava seguí al Rey ó al regne?
L. Ja se ahont tirau vos me voleu confesar puix haveu de saber que seguí lo Rey, y era mon avi la causa fonch aquesta que era ell nebot de D. Lluis Despuig
Pàgina:Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1877).djvu/137
Aquesta pàgina ha estat validada.