Pàgina:Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1877).djvu/116

D. P. Ara sia norabona tot, y puig así som ya soles no perdam temps ea, Señor? Libio V. m. nos comense aquesta historia ans que altra impediment no veia que á faena feta no hi ha destorb, mas ab tot ha de ser ab aquesta condició que per asó no se ha de deixar de dir apres lo quem resta á saber de les coses de Tortosa y de sos termens que yo crech no será poch.
L. Aixó lo Señor Fabio y jo vos haurem de prometrer que lo que resta á dir jo crech que també y millor ho sabra ell que jo perque son coses que apareixen a la vista y tindrales ell mes tractades perque ha residit así mes ordinariament que jo.
F. No perdam temps en aixó que tot se dirá quant sabrem, si per olvit nos deixa.
L. Ara mirau Señors puig manan que jo entre en aquesta batalla jo hus vull desengañar que no tractant de tot lo discurs de la guerra perque seria un proces infinit y molt pesat també que está ja escrita per Livio Mármeo y per D. Hieroni Sans Abat de Bentfassá y per altres y aixi seria treball infructuós mas sols tractan de les causes de aquella y del que perque los catalans se señalaren tan en aquella jornada que asó entench jo quem te demanat V. m. Sor. D. Pedro persó Señor entengamnos y parlem clar digaume si es asó lo que voleu.
D. P. Aixó mateix es y no altre perque jo ja tinch llegit lo que en aqueixa guerra pasa y tinch vist que los que de ella escriuen nos enten be dels cathalans que á cada pas los pasen per llengua tractantlos de desleals, de rebels, de comunes ab de altres mil improperis que cert es cosa insoportable pera tant honrada nació y aixi me maravelle com poden sufrir los de Cathaluña tals llibres y com no procuren sien cremats tots, y aixi jo penso desitje saber lo descarrech que en asó per ells sen pot donar per lo amor y afició porto com vos he dit á esta nació y asó es lo que jo hos demano.