Pàgina:Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1877).djvu/107

que quant me trobe en ocasió de parla de elles no les calle ni amague per no ser ingrat com ho fonch aquell mal sirvent introduit en lo Sagrat Evangeli.
D. P. Vostra mercé fa lo que deu que molt gran delicte es lo de la ingratitud y tornem á nostra materia que pera mi es tan apasible que mes no pot, digaume Señor les armes que ara fá Tortosa son encara de aquella nau de veles plenes?
L. Señor no que no sabent los que ara darrerament la han poblada aquesta antiguitat tan singular demanarem armes al Compte y fonch los donada per armes una torre de argent ab cuatre murons, dos finestres y una porta posada en camp vermell.
D. P. Desgracia fonch gran no saber á les hores una cosa tan notable com aqueixa, si yo fos de Tortosa yo conservaría també aquelles armes primeres allá dins la casa del regiment junt ab les que ara fá que també lo regne de Aragó pera vuy te conservades totes les armes que primer feien los reis ab les que fan ara.
L. Dich que no sols seria bé que aixó se fés mas es necesari que aixi se fasa, sino que adrede vullen los ciutadans deixarse perdrer la cosa mes honorosa y de mes estima de quantes ne puga tenir població de España.
D. P. Si es per cert Señor aixo que ens haveu dit de la mar que en lo temps antich arriba fins Amposta es cosa certa com se sap? Que per avuy com veu del Castell de Amposta fins á la mar hi ha dos llegües.
L. Per lo que ara miram en tota aquella comarca y per lo que veiem lo discurs que cada dia fa la mar y també lo que en escriptura trobam ahon se arreplegaven les armades dels reys pera fer algunes empreses, venim á entendre y creure que es axí que la mar arribava als llochs que tinch dits, també aixi mateix vehem que tota aquella vora aont la mar arribava está circuida de torres antiguí-