Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/31

Aquesta pàgina ha estat validada.

     —Gran plaer ne haure, Senyor. Mas sim volieu fer tanta gratia que de les rahons e demostrations usasseu primerament, molt pus plasent me seria.
     —Ja t enten, dix ell; tu duptes en aquelles, e desijantles tost hoyr, vols dir que de auctoritats prou n has legides. E no t hi contradich. Pero yo ten dire de tals que tu per ventura ignores. E plaume ço que demanes. Mas si raho dich, atorgala m.
     —Axi com vos, Senyor, dictareu em plaura.
     —Ara donchs atten diligentment, e dirten he algunes quels maestres de les letres seculars, e altres quels theolechs vertaders han posades.
     »No es res en natura que recort les coses passades, prevehia les esdevenidores, e puxa abraçar les presents; les quals coses son divinals, sino la anima rational, nes pot trobar que puxa pervenir