RISELDA sens plorar ne dir alguna paraula mala s en torna a casa son pare. Janicola, qui tostemps les nupcies havia haudes per sospitoses e de les quals james havia sperat algun be, ans moltes vegades havia ymaginat que Valter no s tendria per arreat de haver muller de tan baix stament, e que aquella qualque die, com ne seria ujat, gitaria de casa, havia stojat en un loch desat de la casa la gonella aspra, grossa, squinsada e arnada que sa filla solia aportar: e hoyt lo brogit que la gent fahia acompanyant Griselda, la qual sens dir alguna paraula s en tornava, exili a carrera en lo lindar de la porta, e cobri aquella mig nua de la vestadura antiga.
Per alguns dies la dita Griselda stech ab son pare ab maravellosa humilitat, axi que en ella no podia hom conexer algun senyal de tristor, ne que ella anyoras ne desijas la fortuna prospera que havia perduda, com tostemps stant en sa prosperitat hagues viscut humil e pobra de sperit.
