Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/251

forçadament he a fer. La tua saviesa sab quina cosa es qui ha affer ab senyor al qual hom no pot contrastar per dura cosa e cruel que man esser feta. Mon senyor m ha manat que yo prengue aquesta infanta, e que aquella...»
     Ab paraula estroncada lexa s de parlar e de dir lo cruel ministeri que devia exercir. Sospitosa era la fama del algotzir, sospitosa era la cara, sospitosa era la hora, sospitoses eren les paraules ab les quals jatsessia que ella clarament entenes que aquell devia anar matar la sua dolça filla cara, empero no gita lagremes ne sospira gens, la qual cosa no solament fora stada molt dura a mare, ans ho fora semblantment a nodriça. Puys ab bona cara prenent l infanta, guardantla un petit, e besant aquella, benehila e feuli lo senyal de la creu en lo front, e donala al algotzir dientli:
     «Veten, e met en execucio ço que mon senyor te ha manat: mas prechte de una cosa, quet guarts que besties feres ne ocells no devoren ne menjen