Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/178

Aquesta pàgina ha estat validada.

     —Ço quet he dit es ver, dix ell; e no crech pas quet degues clamar de fortuna, si donchs no t en clames per ço com axi s es haguda favorablement vers tu en haver gratia de fembres; car millor gratia te haguera feta, si en hoy de aquelles te hagues constituit. E si vols que pus propriament parlem, not clams de fortuna, mas de tu mateix. Not ha forçat fortuna de amar, ne de avorrir. Car no es offici seu, ne ha senyoria alguna en les coses que estan en libertat de arbitre. Sabs qui ten ha forçat? No als sino la tua bestialitat, que lexada la raho, ha seguit lo desordenat voler. Riqueses, potenties, dignitats, e semblants coses done fortuna, e tol les com li plau. Mas electio de amar o de avorrir, obrar be o mal, voler o no voler, en franch arbitre esta, e en la ma de cascu es qu en hus a son plaer. Veges donchs de quet deus clamar.