fassa ço que volran, dient que qui fe no ha, fe no dona, e loant si mateixes de lealtat sobre Fabrici. La cordial e indissoluble amor que han a lurs fillastres e a altres quils fassen nosa, es semblant en aquella que hagueren Phedra a Ypolit, Clitemnestra a Agamemnon, e les Bellides als fills de Egistus.
»De vanitat han axi ple lo cap, que impossible es quet ho pogues tot dir. Pero diret ço quem recordara. Elles entenen esser en gran felicitat, haver molt delicament e luçania, saber parlar diversos lenguatges, recordar moltes cançons e noves rimades; allegar dits de trobadors, e les epistoles de Ovidi; recitar les histories de Lançalot e del Rey Artus, de Tristany, e de quants amorosos son estats tro a lur temps; argumentar, offendre, defendre e rahonar un fet, saber be respondre a aquells
Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/167
Aquesta pàgina ha estat validada.
