Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/166

Aquesta pàgina ha estat validada.

ment soferren esser de lurs defalliments castigades, e singularment de les coses que hom ab los propris ulls veu. Car si son reptades justament, no responen als sino: «Per la passio de Deu, no fo axi. Mentiune per la gola. Enluernat sou. Poch cervell havets. Frenetich sots sens febra,» e diverses altres semblants paraules, en virtut de patientia molt fundades. No volen pero que hom los contrast. E es gran raho, pus elles son tant patients. Car si diran que han vist correr servos sobre la mar, e passar dalfins en les selves, o porchs volar per laer, necessari es quels sia otorgat. E si no ho es, hoy e rancor seran tantost en lo camp.
     » Part aço, tenen a subirana injuria, si dels diners de lurs marits no son guardianes e tresoreres; e reptaranlos continuament d esser homens sens fe, e majorment vers elles, tro a tant ques