davant los dolents affeminats, e de companyons que eren, occupen a si mateixes la senyoria; car los desastruchs nos gosen alegrar, ne enfellonir, donar, prestar, vendre, o alienar sino tant com elles ordonen.
»Puys ab continua remor e brogit barallense ab los escuders, serventes e catius, ab los germans e fills del marit qui aqui estan, volents mostrar que son guardadores de ço que desigen fondre e destrouir. Quantes sollempnitats penses que sien servades quant deuen anar o van al bany? lo qual dien elles que continuen per conservar joventut; no les te poria dir, tantes son. Sapies pero breument que untades hi van, e pus untades s en tornen. Puys, si per ta mala ventura les beses, jamay aucell no fo pus enviscat per industria de cassador, que tu seras entrels lurs lambrots.
Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/151
Aquesta pàgina ha estat validada.
