Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/136

ma la sua barba, e guardant fellonament vers mi, ab lo basto que tenia en l altra ma dona gran colp en terra, dient: «O de quanta calitja de tenebres son abrigats los desigs dels homens. Pochs son qui sapien elegir ço que deuen desijar. E sola causa de aquesta error es ignorantia de be. Tot hom comunament lo desige, mas no l coneix. Molts qui son dessebuts en aço han desijat regnes, possessions, riqueses, favor popular, eloquentia, sollempnes matrimonis, amor de dones, e altres felicitats mundanals. E han les aconseguides, puys se son perduts per aquelles. No es be aquell, que aconseguit fa viure ab congoxa, e desempara lo possehint.
     »Entens me tu ara; e si me entens, sabras traure d aquestes paraules lo such qui exirne deu.
     — Bet enten, digui yo. Mas no son