gants lo so que yo fahia, acostarense a mi, e ab pedres e bastons, los quals lo dit so no pogueren hoyr ne pendre delit en aquell, matarenme, em tolgueren lo cap, e ab la dita rota gitarenlo en un riu; los quals arribats a Lesbon, com una serp volgues lo dit cap devorar, fo convertida en roca per Apollo. E la mia rota fo collocada en lo cel entre les figures celestials. E yo devalli en Infern, hon trobe Euridices, muller mia, ab la qual persever e s m segur daqui avant no la perdre.
—Perderen los crestians mes, respos Tiresias, quant los Moros prengueren la ciutat d Acre que tu quant perdist ta muller, ne si ara la perdies. Moltes vegades guanya hom perdent. Mas no es tot hom bon aritmetich.
—Pus a tu ha plagut, dix Orfeu, pendre mes noves, digna cosa es que yo call, e que la conclusio sia tua.
Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/117
Aquesta pàgina ha estat validada.
