Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/110

Aquesta pàgina ha estat validada.
LO TERÇ LIBRE


A

xi com cell qui ab ardent cor espera hoyr cosa nova, gran e inusitada, yo ladonchs ab subirana intentio, postposat tot altre pensament, fique la orella a aço que ells me devien dir, los quals yo vehia diceptar qui parlaria primer.

   E, un poch estat, Orfeu, fort gratiosament, ab bon gest e alegra cara, comença dir ço que s segueix:
     «Entre ls volents usar de curalitat, es costum qu els jovens parlen primerament, e los antichs suplint los defalliments d aquells, conclouen. E per ço si començare parlar, no m sia imputat