mi mentre vivia. E jamay not pogui induhir a creure ho fermament, ans defugies ab evasions colorades, e avegades atorgaves esser possible, avegades ho posaves en gran dupte. E finalment yo conexia be que en lo teu cor de dura pedra era esculpit ab punta de diamant tot lo contrari. E si no fos per lo bon voler quet havia, per los agradables serveys a mi per tu fets, e per ço com esperava rahonablement quet lunyaries de aquexa vana oppinio, yo per zel de justitia t en haguera castigat. E vull que sapies que per res que tos enemichs e perseguidors te hajen imposat, tu non est pres nen hauries mal; car net e sens colpa est de tot. Mas tan solament est en aquesta preso per ço com nostre Senyor Deu vol que vexatio te do enteniment ab lo qual cone ues lo defalliment que has, e per conseguent, pervengut a conexença de
Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/101
Aquesta pàgina ha estat validada.