Aquesta pàgina ha estat validada.
lo dessus dit hom de mitja estatura, a mi fo vijares que vaes lo rey en Johan de Arago, de gloriosa memoria, que poch temps havia que era passat de aquesta vida; al qual yo longament havia servit. E duptant qui era, espahordim terriblement.
La donchs ell me dix:
«Lunya tota pahor de tu, car yo son aquell quet penses.»
Quant yo l hoy parlar, coneguil tantost; puys tremolant digui:
«O Senyor, com sou vos aci? e no moris l altre dia?»
—No mori, dix ell, mas lexi la carn a la sua mare, e reti l esperit a Deu quil me havia donat.
—Com, l esperit! digui yo, no puch creure quel esperit sia res, ne puixa tenir altre cami sino aquell que la carn te.
—E donchs que entens, dix ell, que
